Profile

HISTORIA MUNICIPIO DE DILI

2.1.  Historia

2.1.1.  Etimologia e Origem  do Distrito    Lia fuan Dili mai husi versaun rua nebe hato’o sira nia ponto de vista kona ba naran Dili :

• Primeira versaun hateten katak “Dili” mai husi liafuan portugues “Dali”, katak iha ai  tali barak besik be matan kaikoli nebe sai hanesan centro ida ba Reino Mota‐ain para  halo estilo/cerimonia gentilica. Tinan‐tinan comunidade iha dili halo cerimonia dansa  tradicional e oferece mos sacrificio/ofertas ba ai Tali akar ne’e .Husi ida ne’e Portugues sira bolu “dali e Rumbia” akar/sagu mai husi neba. Ema timor hanoin dehan katak “dali” ne’e signifika be matan lulik ho nune’e sira bolu dali “ hanesan “Cidade Dili”  iha lian local; 

• Segunda versaun dehan katak liafuan “Dili” mai husi liafuan “aidila laran” nebe nakfilak ba Dili. Ema quando halo viagem mai dili ka liu husi dili, sira ku’u aidila funan lori  ba sira nia uma hanesan presente/oferta. Tamba ida ne’e maka aidila sai hanesan simbolu iha Dili1.  

2.1.2. Formasaun/fundasaun Dili

• Antes  Portugues sira estabelece/introduz  sira nia autoridade iha rai  Dili , iha rai   ne’e iha ona  autoridade tardicional nebe ukun   hatur/ fahe ba  reino ka regulado nebe   “liurai” maka  autoridade maximo tau ukun ba nia reino sira.  Embora liurai maka  autoridade maximo mas nia la exerce autoridade comun ba Distrito Dili  laran tomak  maibe iha distrito ne’e rasik     Liurai/reino Motael, reino Hera maka  ukun area dili no  submete directamente ba imperio Belos  iha   Wehali, parte ocidente2;

• Depois quando Governo portugues introduz sira nia autoridade/ukun, liu   husi Governador  Antonio  Coelho  Guerreiro,  iha  tinan  1698,                                   komeça halo intervensaun ba autoridade tradicional sira iha Timor inklui iha  rai dili  ,  sira halo mudança ba Autoridade tardicional hirak ne’e, liu husi carta patente  fo  atribuição de titulos hanesan Dom, divisas hanesan Brigadeiro, Koronel, Tenente –  Koronel, Maijor, 

• Tenente   ba liurai sira konforme kompetencia ka kbit nebe liurai sira iha, ida ne’e  akontece quando  Timor hola parte hanesan Administação Régia do Estado de India  Portuguesa ; Governador Antonio C. Guerreiro hatur capital Timor Portugues iha lifauOecusse3; 

• Tamba situasaun seguranca la permite, capital timor muda mai Dili, iha loron 1 de Outubro 1769, iha tempo governador Antonio Jose Teles de Maneses nebi simu ho diak  husi liurai Moatel no liurai Sica‐Bidau nebe ikus mai oficialmente fo hatene ba Timor  laran tomak katak Dili maka sai hanesan capital timor portugues iha loron 10 Outubro  17694;  

• Depois iha loron 20 de Abril 1859, liu husi Governador Afonso de Castro estabelece/cria  11 Distritos,   Dili  para alem de capital de Timor Portugues,  sai mos hanesan Distrito ida  ho nia sede iha capital Dili  nebe kompostu husi reino  Matael, Ulmera, Hera, Caimauc, Dailor, Failacor, no Laclo5 ;

• Liu husi  Governador Celestino da Silva, iha loron 1908 ,  Dili para alem hanesan  Concelho,  sai mos  hanesan commando militar ho naran Komando Militar de Motael;

• Iha  Dezembro 1963  Dili  trasforma/  sai hanesan CamaraMunicipal 6;     

• Iha tempo okupasaun Indonesia, Dili  hanesan  mos  “ Kota administrative “  komposto husi “Kecamatan Dili barat no Kecamatan Dili Timor;

• Iha tempo independencia Dili mantem hanesan Distrito ho nia Subdistrito 6 hanesan : Subdistritu Nain Feto, Dom Aleixo, Vera Cruz, Cristo Rei, Metinaro e Atauro;